“L’educació ha de ser la prioritat número u de la política”
Des que va deixar la política l’any 2011, Montse Palma va tornar a la docència on havia desembarcat l’any 1989 a l’Escola de Mestres de Girona. Ha estat, durant els últims cinc anys, directora de la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) a Girona. Va ser regidora de Figueres i parlamentària al Congrés pel PSC durant quatre legislatures, amb un destacat paper en les lleis d’Educació, Universitats i Ciència
P Quina sensació li queda en deixar la UNED?
R Satisfacció per la feina feta, tranquil·litat perquè crec haver donat tot allò que podia. Fa recança deixar un lloc i unes persones amb qui he estat molt bé, però penso que era el millor tant a escala personal com per al mateix centre.
P Quin balanç en fa?
R L’educació superior i, en especial, el model a distància està en transformació. En els últims cinc anys, hem aconseguit fer un pas endavant molt important potenciat, sobretot, pel trasllat de la seu del barri vell a les noves instal·lacions a la Coma Cros de Salt. Ha estat una gran ocasió per modernitzar no només la infraestructura física, sinó també els equipaments tecnològics, avui es combinen les tutories presencials amb les tutories en línia. Aquests nous mitjans han permès als tutors, una vuitantena, donar un suport presencial, però sobretot a distància, a l’alumnat. També hem ampliat la presència comarcal amb el programa UNED Sènior, que ha obtingut una gran resposta a les extensions de Figueres i Olot, on va començar al cap de dos anys de la meva incorporació. Està adreçat a gent que no busca un títol, sinó aprofundir en alguna matèria amb diversos experts, referents socials d’aquestes temàtiques. Hem pogut comptar amb Jordi Sargatal per parlar d’ornitologia; Josep Maria Dacosta, de parcs naturals; Lluís Sabater, de matemàtiques; o amb Guillem Terribas, de cinema, entre altres.
P Quina assignatura li ha quedat pendent?
R M’hauria agradat aprofundir encara més en la formació dels tutors. Actualment, la meitat ja utilitza aquestes noves eines en línia. Ara cal avançar-nos a la seva plena utilització.
P Tinc la sensació que la UNED ha aconseguit millorar la seva descentralització.
R La UNED fa molts anys que és present al territori, des dels anys noranta. Ara bé, això s’ha de cuidar. El nostre esforç, amb el suport de la gent de la institució al territori i les administracions locals, ens ha permès ampliar la nostra oferta acadèmica en el marc d’un model de formació al llarg de tota la vida. No és només permanent, que va més vinculada a l’àmbit professional, sinó que les persones avui tenim necessitats diferents d’aprenentatge per gaudir-ne o per no haver pogut en el seu dia.
P Ha parlat de suport d’altres institucions, com ha anat?
R La cooperació entre institucions em sembla bàsica i més en un marc com les comarques gironines. Hem tancat acords de cooperació interuniversitària amb els diferents centres instal·lats a Salt, com la UOC, i els adscrits a la UdG, l’EUSES i l’ERAM. Al territori, ha estat fàcil treballar amb els ajuntaments o altres entitats com La Clerch de Figueres, la FES d’Olot o els col·legis de Psicòlegs o Advocats, MIFAS, per citar-ne només algunes.
P Com ha evolucionat l’alumnat de la universitat a distància?
R Vaig tenir l’oportunitat de viure la celebració dels quaranta anys de la UNED. He tingut la sort de conèixer persones que són història viva de la institució, professionals i professors. M’han ajudat a entendre la funció que ha tingut a la demarcació, on ha apropat la formació universitària a una gent que, d’una altra manera, no hi hauria tingut accés. Trobes moltíssima gent que et diu que ha estudiat a la UNED.
P Però la tipologia d’alumnes ha canviat.
R La formació superior s’ha fet més transversal. Els centres presencials s’han obert a un públic de més edat i la UNED, que era considerada una universitat de segona oportunitat per a aquells que no havien pogut estudiar abans, ara ens trobem que rebem un percentatge més elevat d’estudiants amb estudis superiors que volen ampliar la seva formació. I per a molts joves, que necessiten treballar, l’alternativa en línia s’ha convertit en una bona opció.
P Durant la seva carrera política, vostè ha tingut un paper destacat en l’elaboració de diversos projectes legislatius sobre ensenyament. No creu, però, que l’educació necessita uns projectes més consensuats i menys dependents del govern de torn?
R L’educació ha de ser la prioritat número u de la política. Una altra cosa és la utilització que se’n fa com a element de controvèrsia. El debats sobre polítiques educatives han acabat centrant-se en temes com religió, ciutadania o escola pública o privada. I ens hem allunyat dels temes realment prioritaris, com la metodologia o els recursos que s’hi destinen. Hem estat incapaços d’arribar, dins l’àmbit estatal, a un gran pacte educatiu. Cosa que, per cert, sí que va ser possible a Catalunya amb la LEC. I no podem oblidar-nos que una gran part de les desigualtats existents ja arrenquen a l’escola, tot i que no pot ser l’única responsable de posar remei als problemes socials actuals. Tampoc oblidem que avui els nostres joves tenen molt bona formació, però el problema està en el mercat laboral. Hi ha gent amb estudis superiors en llocs de treballs que requereixen un nivell de preparació molt per sota de les seves capacitats… Això fa que es digui que hi ha sobre-formació, afirmació amb la qual estic totalment en desacord.
P Des de la distància que li permet treballar fora de Figueres i el temps que porta allunyada de la política local, ¿com veu Figueres i la comarca?
R Malgrat que fa la sensació d’una gran activitat, des del punt de vista d’afrontar els grans reptes socials i econòmics de futur crec que la realitat és massa planera. M’inquieta la manca d’iniciatives que vagin per endavant de les transformacions. Trobo a faltar capacitat d’anticipació i que s’actuï reactivament. No es poden prendre mesures només davant de fets consumats, cal analitzar i preveure per on hem d’anar. Potser no és només un mal comarcal, però per mi el sentit de la Política en majúscules és la capacitat d’organitzar-nos col·lectivament amb uns objectius que han de mirar cap endavant.